S’incorpora, al Codi civil de Catalunya, la figura de l’assistència per dotar d’autonomia jurídica les persones amb discapacitat

El Govern ha deixat enllestit el Projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones, que ara comença el tràmit parlamentari. Un cop aprovada, la llei permetrà canviar el paradigma actual i incorporar la idea d’autonomia i autogovern de tothom amb els suports que siguin necessaris per exercir-los.

Aquest nou plantejament permetrà remodelar completament el títol II del llibre segon del Codi civil i adaptar-lo a la Convenció de Nova York de l’any 2006, que planteja substituir els procediments d’incapacitació i les figures de la tutela i curatela per un de més respectuós basat en les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: un sistema de suports i no de substitució en la presa de decisions.

Aquesta és la novetat més significativa i que marca diferència respecte al Codi civil espanyol, que manté la figura de la curatela i la tutela per als majors d’edat. L’assistència basada en els suports respecta l’autonomia de la persona, cosa que permet que la persona prengui les seves decisions amb ajuda i, només en casos residuals, es permeti que l’assistent actuï en nom seu.

Els suports que es recullen al Codi civil català són recursos individualitzats i adaptats que s’ofereixen a la persona major d’edat perquè pugui actuar en l’àmbit personal i patrimonial quan hi hagi barreres estructurals, actitudinals o cognitives que poden impedir o fer excessivament difícil d’actuar per si mateixa.

Suports no formalitzats:

Es presten sense cap intervenció legal, com poden ser un tribunal o un notari. Són, per exemple, suports en l’àmbit familiar o comunitari basats en la confiança i la proximitat com pot ser un/a fill/a que ajuda els seus pares grans a gestionar la comptabilitat domèstica o a anar al metge. Per contra, els suports formals es constitueixen per una via legal formal, sigui amb escriptura pública notarial o resolució judicial.

Una de les novetats importants, que permetrà agilitzar el procés, fer-lo menys traumàtic i descongestionar la justícia, és que el suport formal pot constituir-se notarialment, com a alternativa a la via judicial. En ambdós casos es demana la intervenció d’un facultatiu que determina les necessitats de la persona afectada.

Suport preventiu:

El suport preventiu de caire formal és aquell en el qual una persona designa algú perquè prengui decisions en nom seu en el futur quan ella no tingui capacitat de fer-ho (per exemple, una persona malalta d’Alzheimer en fases inicials).

Assistència:

La incorporació dels suports d’assistència és el canvi més significatiu que preveu el Projecte de llei. Es tracta d’un suport formal que ajuda la persona a actuar amb efectes jurídics, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial. Pot establir-se per resolució judicial o per escriptura pública. La diferència rellevant és que és la mateixa persona interessada la que pren les decisions amb l’ajuda que sigui necessària, a diferència del que contempla el Codi civil espanyol, que és la figura de la curatela.

Segons les necessitats de la persona, l’assistència pot ser d’acompanyament, cooperació, representació o de designació preventiva:

1. En l’acompanyament, l’assistent ajuda la persona a prendre decisions o a entendre les implicacions, però no la substitueix.
2. En la cooperació, cal la conformitat de l’assistent per prendre determinades decisions importants com, per exemple, la venda d’una propietat, la sol·licitud d’una hipoteca, la gestió de les finances domèstiques, decisions de salut o patrimonials o fins i tot de la gestió del dia a dia.
3. En el cas de la representació, l’assistent pot actuar en nom de la persona per a qüestions específiques si ho autoritza una resolució notarial o judicial.
4. Amb la designació preventiva, la persona designa en escriptura pública la persona o persones que hagin de ser nomenades en cas de necessitats futures.

El text que s’ha elevat al Govern ha tingut en compte una àmplia participació, sobretot d’entitats del tercer sector, entitats tutelars, operadors jurídics i especialistes en dret civil i altres agents implicats en el procés. Moltes de les seves inquietuds han quedat recollides en l’articulat que passa al Parlament.