Aprovat l’avantprojecte per a reformar les lleis de Dependència i de Discapacitat
Ahir, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei per a reformar dues normes al mateix temps: la Llei de promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, i la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social.
El ministre de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030, Pablo Bustinduy, va afirmar que l’avantprojecte de llei suprimirà el règim d’incompatibilitats en les prestacions del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència per a permetre una major personalització en l’atenció a cada persona. I, d’altra banda, s’eliminarà el termini suspensiu màxim de dos anys que hi ha en les prestacions econòmiques per a cures en l’entorn familiar. Ha afegit que els nous textos en Dependència i en Discapacitat oferiran un marc legal a les persones usuàries del sistema per a poder reclamar aquells serveis recollits a la llei que no siguin oferts pels governs autonòmics, que són els qui tenen la competència exclusiva en aquesta matèria.
Aquesta reforma legislativa també busca reforçar la implantació del nou model de cures en el qual està treballant Derechos Sociales amb les Comunitats Autònomes a través de l’estratègia estatal aprovada en 2024 per a desinstitucionalizar el sistema i avançar cap a cures de major proximitat, a la llar de la persona o en entorns comunitaris.
Al mateix temps, la reforma incorpora nous serveis orientats a oferir una atenció centrada en la persona. Per exemple, el servei d’ajuda a domicili s’estén a actuacions en l’entorn comunitari que van més enllà de les necessitats de cura personal i domèstiques. Així mateix, s’amplia la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar, permetent que es reconegui també quan la cura la prestin persones pròximes, responent així a les necessitats de les persones que viuen soles o amb altres convivents.
En aquesta mateixa línia, l’avantprojecte de llei reconeix la teleassistència com un dret universal per a totes les persones en situació de dependència que resideixin en el seu domicili i elimina la restricció que limitava l’assistència personal als àmbits d’educació i treball per a permetre orientar-ho a qualsevol edat i a totes les àrees de la vida de la persona.
D’altra banda, l’avantprojecte de llei inclou tres nous serveis en el catàleg. En primer lloc, ofereix servei de cures i suports a habitatge, ja siguin habitatges on convisquin només unes poques persones o habitatges dins d’equipaments col·lectius, com pot ser el model d’habitatge col·laboratiu, conegut com cohousing. En segon lloc, s’estipula un servei de provisió de productes de suport per a facilitar l’accés, mitjançant préstec o cessió temporal, a productes que millorin l’autonomia. I en tercer lloc, s’inclou un servei d’assistència personal que proporciona suports i cures personalitzades a través d’assistents personals, seguint un pla d’activitats ajustat a la voluntat i preferències que tingui cada persona, especialment per a aquelles que tenen majors necessitats de suport.
Es pretén que sigui la persona amb dependència qui tingui dret a decidir sobre les prestacions i els serveis que rebi, i que pugui garantir el seu dret a romandre en l’entorn triat o a rebre una atenció lliure de subjeccions físiques, mecàniques, químiques o farmacològiques.
Un altre dret important que recull l’avantprojecte és el de les persones en situació de dependència a rebre una atenció sanitària sigui quin sigui el lloc de residència. Aquest punt, ressalten des del ministeri, és important per a evitar la situació viscuda durant la pandèmia del COVID-19 en algunes residències de persones grans. Per a aconseguir-ho, la reforma obligarà els governs autonòmics a implementar procediments de coordinació entre els serveis sanitaris i socials, amb l’objectiu de proporcionar una atenció integral que combini totes dues àrees.
La reforma legislativa aborda, a més, la situació de les persones cuidadores no professionals, incloent-hi un dret perquè puguin rebre suports, assessorament, seguiment i formació per al seu benestar físic i emocional, així com per a obtenir informació accessible sobre les prestacions i la qualitat dels serveis, i per a disposar de mesures per a la conciliació de la seva vida personal, familiar i laboral.
Segons dades del Ministeri de Derechos Sociales, a Espanya hi ha gairebé 2 milions de persones (1.837.818) que requereixen atenció per part del SAAD (Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència).
