Aprovada l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya

El Govern de la Generalitat ha aprovat l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya, que estableix les mesures que cal implementar a curt, mig i llarg termini per reduir aquestes xifres i trencar el cicle intergeneracional de pobresa i exclusió social que pateixen els infants i adolescents a Catalunya. L’Estratègia també pretén millorar el benestar i la qualitat de vida dels infants i adolescents per reduir els factors que contribueixen a la pobresa i la seva reproducció.

L’objectiu és que els infants i adolescents puguin exercir els seus drets amb llibertat, independentment del seu origen, gènere i identitat sexual, situació personal o entorn social, i tinguin les mateixes oportunitats per viure, créixer i assolir els seus projectes vitals.

La infància és el grup d’edat de població més empobrida. La taxa d’infants i adolescents que es troba en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya, l’any 2023, se situa en el 32,5% enfront del 24,4% de la població general. En total, 442.300 nens i nenes, és a dir 1 de cada 3 infants a Catalunya, es troba en situació de pobresa o exclusió, 167.771 dels quals en risc de pobresa severa, segons l’Enquesta de Condicions de Vida.

Es considera que els infants estan en risc de pobresa si viuen en una llar amb uns ingressos familiars inferiors a 1.360 euros al mes en llars monoparentals o inferiors a 1.884 en llars amb dos persones adultes. També si tenen privació material i social severa, és a dir, si no poden, per exemple, mantenir l’habitatge a una temperatura adequada o fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l’equivalent vegetarià) almenys cada dos dies.

Els eixos de l’Estratègia són set: les prestacions i ajuts; l’educació, llengua, lleure educatiu i èxit escolar; l’alimentació saludable; la salut; l’habitatge i pobresa energètica; l’ocupació de les famílies amb infants a càrrec i la perspectiva de gènere.

Full de ruta: 12 iniciatives per impulsar el canvi en els propers 5 anys

1.- Implementació d’una prestació universal per fill/a a càrrec

A diferència de la majoria de països de la Unió Europea, l’estat espanyol no té una prestació universal per fill/a a càrrec tot i que la proposta està sobre la taula i que diversos estudis demostren que es tracta d’una mesura eficaç per reduir la pobresa infantil i augmentar la renda de les famílies. Cal insistir-hi, vetllar per la seva implementació i perquè el seu desplegament tingui un impacte directe en la taxa de pobresa infantil.

2.- Millora del disseny de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)

Per ampliar la protecció a les famílies amb fills/es cal seguir amb la feina que ha fet la Comissió de l’RGC per reformar-la: augmentar el llindar d’ingressos per accedir a la prestació, implementar un complement de criança, garantir la compatibilitat de l’RGC amb altres ajuts o ingressos procedents del treball, crear un complement específic d’habitatge associat a l’RGC, un sistema integrat de prestacions (finestreta única) i integrar l’Ingrés Mínim Vital (IMV) amb l’RGC.

3.- Escolarització universal i gratuïtat 0-3 anys

La mesura persegueix la consolidació de la gratuïtat i la universalitat de l’etapa I2 i pretén avançar a les etapes i0 i i1, per assolir un sistema educatiu de 0 a 18 anys sostingut amb fons públics que garanteixi un accés a l’educació en condicions d’equitat a tota la població independentment dels condicionants econòmics familiars d’origen. Alhora, afavoreix aspectes de conciliació i potencia el sosteniment de la població a les zones rurals

4.- Implementació del Pla de Xoc contra l’abandonament escolar

Per reduir l’abandonament escolar prematur es proposen, entre d’altres, tres mesures: les beques d’estudis, que cobreixen despeses directes com la matrícula i materials escolars, així com despeses indirectes com el transport i l’alimentació; les mentories d’orientació vocacional, que ofereixen suport individualitzat i emocional i orientació acadèmica; i les motxilles escolars, que inclouen ajuts per anar de colònies i fer activitat complementària (sisena hora).

5.- Implementació de les Xarxes educatives comunitàries i ampliació dels Plans Educatius d’Entorn

La col·laboració entre escoles, famílies i entitats locals fomenta dinàmiques comunitàries i permet abordar de manera integral els reptes educatius d’infants, adolescents i joves de 0 a 20 anys. Es proposa orientar totes les accions i decisions tenint en compte l’equitat, la promoció de l’ús de la llengua catalana en els entorn educatius com element de cohesió i l’educació intercultural, mitjançant el respecte i valor de la diferència en un marc de valors compartits.

6.-Universalització del lleure educatiu i activitats fora de l’escola

El lleure educatiu té un impacte molt positiu en el desenvolupament cognitiu i social dels infants, augmenta la motivació i el compromís amb l’educació més formal i s’associa amb una reducció de l’abandonament escolar prematur. Les activitats de lleure i fora escola proporcionen un temps de cura enriquidora per als infants, permeten una millor conciliació familiar i esdevenen una eina molt important en la prevenció i el tractament de l’exclusió social.

7.- Ajuts individuals del 100% del menjador escolar

Els ajuts haurien de cobrir el 100% del cost per a les famílies en situació de pobresa relativa, a més del retorn de la cobertura als ajuts alimentaris per a infants en situació de vulnerabilitat durant els mesos no lectius. El menjador escolar proporciona àpats nutritius que afavoreixen un desenvolupament físic i intel·lectual òptim i esdevenen un escenari idoni per a l’educació en hàbits alimentaris saludables, higiene i convivència.

8.-Prevenció i abordatge de l’obesitat infantil a les ABSS

L’Enquesta de Salut de Catalunya estima que en l’any 2022 un 35,6% dels infants tenien excés de pes. La prevalença de l’obesitat infantil és especialment elevada entre els infants de famílies amb rendes més baixes, menys nivell d’estudis i en entorns més deprimits. El programa consta d’una part d’intervenció comunitària i una part d’intervenció i acompanyament amb els infants i la família.

9.- Model d’atenció integral a la salut mental i addiccions infantojuvenil

Es proposa millorar l’accés als Centres de Salut Mental infantojuvenils (CSMIJ) augmentant la ràtio de psicòlegs/gues i/o psiquiatres per garantir un model d’atenció integral que incideixi tant en l’àmbit preventiu com en el reparador, per detectar precoçment i tractar símptomes d’ansietat, depressions lleus o trastorns de l’estrès. Ensenyar estratègies de maneig emocional pot trencar el cicle de pobresa millorant la salut mental i el benestar general dels infants.

10.- Més habitatge de lloguer social per a famílies vulnerables

Reduir l’exclusió residencial a llarg termini, controlant el preu dels lloguers o amb ajudes a l’habitatge. Cal un abordatge transversal per augmentar el parc públic d’habitatges que a Catalunya representa el 2% mentre a la Unió Europea la mitjana se situa en el 9%.

11.- Reforç de la inserció i estabilitat laboral

La desocupació, la baixa qualitat de l’ocupació i la inactivitat dels progenitors tenen un impacte evident sobre les condicions econòmiques i materials en què viuen les famílies i, específicament, els infants. Per fomentar l’ocupació de persones amb fills/es a càrrec s’obrirà una línia de subvencions de foment a l’ocupació i s’establiran ajuts a la conciliació.

12.- Foment de les polítiques informades en evidència

La reducció efectiva de la pobresa infantil passa per formular polítiques públiques socials que estiguin basades en l’evidència i en dades rigoroses. En aquest sentit, cal superar la barrera de la falta de dades per fer un diagnòstic de qualitat de la situació i calen eines de simulació que permetin als ens públics valorar els resultats de les mesures implementades.